Post Se><ual =)
4 participantes
Página 1 de 2.
Página 1 de 2. • 1, 2
Post Se><ual =)
Venga, Yena, aquí puedes poner todo lo que pones en los otros posts pero en subliminal... Osea... Cuéntanos tu vida sexual xDDDD
NaNDo- Mongol@
- Cantidad de envíos : 86
Edad : 35
Localización : MoLLeT
Fecha de inscripción : 14/03/2008
Re: Post Se><ual =)
aRueTe escribió:NaNDo escribió:
sé que te gusta xDDDDDDDD
Luego os pongo una historia erótica que tengo, pero esperad que no tiene título... x'DDDDDDD
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Basada en hechos reales?? x'DD
NaNDo- Mongol@
- Cantidad de envíos : 86
Edad : 35
Localización : MoLLeT
Fecha de inscripción : 14/03/2008
Re: Post Se><ual =)
NaNDo escribió:Basada en hechos reales?? x'DD
No... x'DDD
Pero bueno, mola, aluego la pongo =)
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
[Sigue sin tener nombre la historia, proponer alguno... u.u']
Em mirava un cop i un altre, davant del mirall. El cabell engominat, perfecte, les celles ben posades, el maquillatge que donés harmonia al rostre, però que alhora no es notés gaire. Un escot pronunciat, però tampoc exagerat, i uns pantalons que, encara que la meva figura no fos la d’una model, feien bon cul.
Cada cop faltava menys per l’hora de la cita, però no parava de retocar-me una vegada i una altra, mirant qualsevol imperfecció que es pogués arreglar.
@@@@@@ quarts de vuit, tenia un quart d’hora per arribar al restaurant, encara que havíem quedat a les nou, m’agradava ser-hi abans per fer qualsevol canvi d’última hora i mirar-me altres mil cops al mirall.
No sóc pas una creguda, més que res, podria considerar-me maniàtica de la imatge i obsessiva, ja que anys anteriors havia estat jutjada per aquest motiu, i de ser una joveneta sense complexes, vaig passar a preocupar-me una miqueta per estar bé, fins arribar a una obsessió enorme. Però, gràcies a deu (i mira que no sóc pas creient), havia aconseguit superar aquesta obsessió, i reduir-ho a un simple pensament de estar bé, encara que a vegades, la situació requeria més dedicació.
Vaig arribar al restaurant a l’hora prevista, em vaig assentar en una taula, i vaig fer-me un últim repàs del maquillatge amb el mirall que portava al bolso.
Perfecte, o almenys, tan perfecte com el meu rostre ho podia permetre.
El temps passava lentament, estava inquieta, tenia unes ganes enormes de veure’l, però alhora sentia una por immensa pel fet de ser rebutjada. Feia una setmana que ens coneixíem, d’una trobada en una discoteca, però després de totes les trucades que ens havíem fet durant la setmana i d’aquella nit a la discoteca, donava la sensació que feia molt de temps que ens coneixíem!
Però, el meu cap, no podia parar de dir-se: tan sols el coneixes d’una setmana, no et precipitis, sigues prudent, o et passarà com l’altre cop.
Una fiblada de dolor em va venir al cor. Aquell record, encara es mantenia dins meu, aquell trauma que no havia superat encara, tot i que la persona en si estava oblidada. Era la indecisió i la por que em va crear aquella època, la que parlava i sentia dins la meva ment. Aquella negativitat que res veia possible i que m’havia privat de tantes coses i ocasions que aprofitar pel simple fet d’un petit record, però tant intens…
No era pas recent, però si va ser important.
L’hora se m’havia passat volant! Tant pensar en aquestes coses, havia fet oblidar-me del meu anàlisis final, i tant sols quedava un minut per l’hora de la cita. Vaig anar al lavabo corrents, em vaig mirar al mirall, i tot tornant a assentar-me, vaig veure’l.
Em mirava amb una calidesa, i amb un somriure, que em va deixar glaçada, tot i que desprenia harmonia i confiança. Suposo que sóc així de burra, d’aquestes que a l’hivern van en màniga curta, i a l’estiu amb tres jaquetes. Quan m’havia de sentir tranquil•la, em sentia com un flam, capaç de desfer-se en qualsevol moment.
Va arribar a la taula, i em vaig aixecar. Va donar-me un suau petó a la boca, tendre però amb la pressió suficient per mostrar-me la passió de la nit que ens vam conèixer.
Vam passar una vetllada fantàstica! Parlant de tot una mica, i adonant-nos de les moltes coses que teníem en comú. Poc a poc, em vaig sentir més relaxada, i aquella glaçor inicial, va desaparèixer.
La nit rutllava perfectament però… que faríem després?
Jo tenia ganes de sentir-lo a prop com l’altre nit, però tenia tanta por a sentir-me utilitzada de nou!
Aquest pensament es va esborrar per moments, la seva mirada, la seva veu, em tranquil•litzava, i feia oblidar-me de tot pensament pessimista.
Vam marxar del restaurant (com a cavaller que em va dir que era, em va convidar, tot i que el restaurant no era d’aquells econòmics) i vam anar passejant.
Al cap d’una estona, em va proposar d’anar al seu pis, que quedava a uns minuts del lloc on ens trobàvem. Indecisió però alhora ganes immenses d’estar amb ell es barrejaven dins meu. Que havia de fer?
Degut a la meva absència de resposta, em va fer una de les seves mirades tendres i cautivadores, a la qual no em vaig poder negar.
El seu piset, estava a uns deu minuts, i, veritablement, era un lloc petit però confortable. Bastant ordenat, tenint en compte que era el pis d’un home de 20 anys!
Ja no vaig poder sucumbir al meu instint, es va apoderar de mi.
Vam començar a petonejar-nos de forma suau però impassible. Vam estar-nos una estona al sofà, magrejant-nos i acariciant-nos.
Em va convidar al llit. Pel cap em van passar milers de frases i moments, records dolorosos, i paraules molt recents. Havia d’acceptar la proposta? El meu cos, desprenia calor, el meu cos deia que si però la meva ment, s’havia glaçat de nou. Recordava aquella època en la qual m’havia enamorat tant, fins a perdre una miqueta el seny, i el dolor terrible i les bogeries que vaig cometre després d’aquell desamor. Vaig passar de ser una noia tímida, a una desinhibida, que va anar-se’n al llit amb un desgraciat, deixant que aquest la utilitzes en la seva primera vegada. Això em va fer desconfiada, negativa, una persona sense escrúpols, encara que últimament havia millorat bastant.
La seva mirada penetrant, continuava sobre mi, esperant una resposta, i en vista del meu silenci, em va començar a petonejar el coll. Li vaig demanar que parés, necessitava parlar amb ell, no havia estat del tot sincera.
Va parar de seguida, i es va acomodar al meu costat, escoltant-me amb atenció. Vaig fer-li un breu resum de les meves experiències anteriors, i de la meva frustració tan amorosa com sexual, ja que, degut a la poca sensibilitat que va tenir aquell desgraciat, encara es podia considerar que era una dona verge. Li vaig dir en un to seriós i mig plorós:
- Oi que tu no em faràs mal? No t’aprofitaràs de mi?
- Clar que no! No confies en mi? – va respondre.
No tenia resposta. La meva desconfiança havia arribat a un extrem, que a vegades no em creia ni a mi mateixa!
Ell va prosseguir, i em va rebel•lar que també havia sofert experiències dolentes, i això em va tranquil•litzar.
Em va fer un petó suau, el qual jo, més tranquil•la, vaig continuar i vaig allargar.
El vaig mirar amb desig, i de seguida va comprendre la meva mirada. Em va aixecar i em va portar al llit. Lentament, entre carícies, ens vam anar desprenent de la roba.
Quan els nostres cossos nus, estaven preparats per estimar-se l’un a l’altre, ell va parar un moment, i va anar-se’n a posar-se la protecció.
Vaig demanar-li que fos lent, que no em fes mal. I així ho va fer. Lentament, petonejant-me, i relaxant-me amb les seves paraules tendres. Sentia dolor, però era compensat amb el benestar que m’oferia exteriorment. Va arribar un punt, que ja no sentia dolor, el qual s’havia convertit en un focus de plaer, que va anar augmentant per segons, igual que la rapidesa dels nostres moviments.
El cor se m’accelerava, les cames em tremolaven, i aquell plaer augmentava, de tal manera, que em feia xisclar. No podia reprimir-me, era una sensació tan nova, única.
Vaig arribar a l’èxtasi de plaer. El meu cos exhaust, va relaxar-se encara més a sobre del llit. Ell, cansat, però satisfet, es va estirar al meu costat i a cau d’orella va xiuxiuejar-me. T’estimo.
Cada cop faltava menys per l’hora de la cita, però no parava de retocar-me una vegada i una altra, mirant qualsevol imperfecció que es pogués arreglar.
@@@@@@ quarts de vuit, tenia un quart d’hora per arribar al restaurant, encara que havíem quedat a les nou, m’agradava ser-hi abans per fer qualsevol canvi d’última hora i mirar-me altres mil cops al mirall.
No sóc pas una creguda, més que res, podria considerar-me maniàtica de la imatge i obsessiva, ja que anys anteriors havia estat jutjada per aquest motiu, i de ser una joveneta sense complexes, vaig passar a preocupar-me una miqueta per estar bé, fins arribar a una obsessió enorme. Però, gràcies a deu (i mira que no sóc pas creient), havia aconseguit superar aquesta obsessió, i reduir-ho a un simple pensament de estar bé, encara que a vegades, la situació requeria més dedicació.
Vaig arribar al restaurant a l’hora prevista, em vaig assentar en una taula, i vaig fer-me un últim repàs del maquillatge amb el mirall que portava al bolso.
Perfecte, o almenys, tan perfecte com el meu rostre ho podia permetre.
El temps passava lentament, estava inquieta, tenia unes ganes enormes de veure’l, però alhora sentia una por immensa pel fet de ser rebutjada. Feia una setmana que ens coneixíem, d’una trobada en una discoteca, però després de totes les trucades que ens havíem fet durant la setmana i d’aquella nit a la discoteca, donava la sensació que feia molt de temps que ens coneixíem!
Però, el meu cap, no podia parar de dir-se: tan sols el coneixes d’una setmana, no et precipitis, sigues prudent, o et passarà com l’altre cop.
Una fiblada de dolor em va venir al cor. Aquell record, encara es mantenia dins meu, aquell trauma que no havia superat encara, tot i que la persona en si estava oblidada. Era la indecisió i la por que em va crear aquella època, la que parlava i sentia dins la meva ment. Aquella negativitat que res veia possible i que m’havia privat de tantes coses i ocasions que aprofitar pel simple fet d’un petit record, però tant intens…
No era pas recent, però si va ser important.
L’hora se m’havia passat volant! Tant pensar en aquestes coses, havia fet oblidar-me del meu anàlisis final, i tant sols quedava un minut per l’hora de la cita. Vaig anar al lavabo corrents, em vaig mirar al mirall, i tot tornant a assentar-me, vaig veure’l.
Em mirava amb una calidesa, i amb un somriure, que em va deixar glaçada, tot i que desprenia harmonia i confiança. Suposo que sóc així de burra, d’aquestes que a l’hivern van en màniga curta, i a l’estiu amb tres jaquetes. Quan m’havia de sentir tranquil•la, em sentia com un flam, capaç de desfer-se en qualsevol moment.
Va arribar a la taula, i em vaig aixecar. Va donar-me un suau petó a la boca, tendre però amb la pressió suficient per mostrar-me la passió de la nit que ens vam conèixer.
Vam passar una vetllada fantàstica! Parlant de tot una mica, i adonant-nos de les moltes coses que teníem en comú. Poc a poc, em vaig sentir més relaxada, i aquella glaçor inicial, va desaparèixer.
La nit rutllava perfectament però… que faríem després?
Jo tenia ganes de sentir-lo a prop com l’altre nit, però tenia tanta por a sentir-me utilitzada de nou!
Aquest pensament es va esborrar per moments, la seva mirada, la seva veu, em tranquil•litzava, i feia oblidar-me de tot pensament pessimista.
Vam marxar del restaurant (com a cavaller que em va dir que era, em va convidar, tot i que el restaurant no era d’aquells econòmics) i vam anar passejant.
Al cap d’una estona, em va proposar d’anar al seu pis, que quedava a uns minuts del lloc on ens trobàvem. Indecisió però alhora ganes immenses d’estar amb ell es barrejaven dins meu. Que havia de fer?
Degut a la meva absència de resposta, em va fer una de les seves mirades tendres i cautivadores, a la qual no em vaig poder negar.
El seu piset, estava a uns deu minuts, i, veritablement, era un lloc petit però confortable. Bastant ordenat, tenint en compte que era el pis d’un home de 20 anys!
Ja no vaig poder sucumbir al meu instint, es va apoderar de mi.
Vam començar a petonejar-nos de forma suau però impassible. Vam estar-nos una estona al sofà, magrejant-nos i acariciant-nos.
Em va convidar al llit. Pel cap em van passar milers de frases i moments, records dolorosos, i paraules molt recents. Havia d’acceptar la proposta? El meu cos, desprenia calor, el meu cos deia que si però la meva ment, s’havia glaçat de nou. Recordava aquella època en la qual m’havia enamorat tant, fins a perdre una miqueta el seny, i el dolor terrible i les bogeries que vaig cometre després d’aquell desamor. Vaig passar de ser una noia tímida, a una desinhibida, que va anar-se’n al llit amb un desgraciat, deixant que aquest la utilitzes en la seva primera vegada. Això em va fer desconfiada, negativa, una persona sense escrúpols, encara que últimament havia millorat bastant.
La seva mirada penetrant, continuava sobre mi, esperant una resposta, i en vista del meu silenci, em va començar a petonejar el coll. Li vaig demanar que parés, necessitava parlar amb ell, no havia estat del tot sincera.
Va parar de seguida, i es va acomodar al meu costat, escoltant-me amb atenció. Vaig fer-li un breu resum de les meves experiències anteriors, i de la meva frustració tan amorosa com sexual, ja que, degut a la poca sensibilitat que va tenir aquell desgraciat, encara es podia considerar que era una dona verge. Li vaig dir en un to seriós i mig plorós:
- Oi que tu no em faràs mal? No t’aprofitaràs de mi?
- Clar que no! No confies en mi? – va respondre.
No tenia resposta. La meva desconfiança havia arribat a un extrem, que a vegades no em creia ni a mi mateixa!
Ell va prosseguir, i em va rebel•lar que també havia sofert experiències dolentes, i això em va tranquil•litzar.
Em va fer un petó suau, el qual jo, més tranquil•la, vaig continuar i vaig allargar.
El vaig mirar amb desig, i de seguida va comprendre la meva mirada. Em va aixecar i em va portar al llit. Lentament, entre carícies, ens vam anar desprenent de la roba.
Quan els nostres cossos nus, estaven preparats per estimar-se l’un a l’altre, ell va parar un moment, i va anar-se’n a posar-se la protecció.
Vaig demanar-li que fos lent, que no em fes mal. I així ho va fer. Lentament, petonejant-me, i relaxant-me amb les seves paraules tendres. Sentia dolor, però era compensat amb el benestar que m’oferia exteriorment. Va arribar un punt, que ja no sentia dolor, el qual s’havia convertit en un focus de plaer, que va anar augmentant per segons, igual que la rapidesa dels nostres moviments.
El cor se m’accelerava, les cames em tremolaven, i aquell plaer augmentava, de tal manera, que em feia xisclar. No podia reprimir-me, era una sensació tan nova, única.
Vaig arribar a l’èxtasi de plaer. El meu cos exhaust, va relaxar-se encara més a sobre del llit. Ell, cansat, però satisfet, es va estirar al meu costat i a cau d’orella va xiuxiuejar-me. T’estimo.
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Molt bé!
NaNDo- Mongol@
- Cantidad de envíos : 86
Edad : 35
Localización : MoLLeT
Fecha de inscripción : 14/03/2008
Re: Post Se><ual =)
de verdad eh, además q no se hace pesado de leer ni nada, q engancha a saber qué pasa al final, y es un tema q se adapta a lo que estamos viviendo en la adolescencia y así..
te felicito, de verdad
te felicito, de verdad
Re: Post Se><ual =)
Renea escribió:de verdad eh, además q no se hace pesado de leer ni nada, q engancha a saber qué pasa al final, y es un tema q se adapta a lo que estamos viviendo en la adolescencia y así..
te felicito, de verdad
Muchas gracias
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
aRueTe escribió:resumen
no tengo ganas de leera
mala
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Yena escribió:aRueTe escribió:resumen
no tengo ganas de leera
mala
sabes cómo estoy como para leerlo
almenos traducelo al castellano
Re: Post Se><ual =)
aRueTe escribió:Yena escribió:aRueTe escribió:resumen
no tengo ganas de leera
mala
sabes cómo estoy como para leerlo
almenos traducelo al castellano
Entonces pierde su sensualidad
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Yena escribió:aRueTe escribió:Yena escribió:aRueTe escribió:resumen
no tengo ganas de leera
mala
sabes cómo estoy como para leerlo
almenos traducelo al castellano
Entonces pierde su sensualidad
pues que te jodan xd
Re: Post Se><ual =)
aRueTe escribió:Yena escribió:aRueTe escribió:Yena escribió:aRueTe escribió:resumen
no tengo ganas de leera
mala
sabes cómo estoy como para leerlo
almenos traducelo al castellano
Entonces pierde su sensualidad
pues que te jodan xd
Pero leelo joder... xDDDDDDDDD
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Bueno Nando, Yena, cuando pasamos a la acción? xD
[lo abro aqui en el post sexual xd]
[lo abro aqui en el post sexual xd]
Re: Post Se><ual =)
Renea escribió:Bueno Nando, Yena, cuando pasamos a la acción? xD
[lo abro aqui en el post sexual xd]
Cuando él quiera
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Yena escribió:Renea escribió:Bueno Nando, Yena, cuando pasamos a la acción? xD
[lo abro aqui en el post sexual xd]
Cuando él quiera
pues dale caña jaja
Re: Post Se><ual =)
Renea escribió:Yena escribió:Renea escribió:Bueno Nando, Yena, cuando pasamos a la acción? xD
[lo abro aqui en el post sexual xd]
Cuando él quiera
pues dale caña jaja
Nando... Quieres...
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Re: Post Se><ual =)
Si insistes... x'DD
NaNDo- Mongol@
- Cantidad de envíos : 86
Edad : 35
Localización : MoLLeT
Fecha de inscripción : 14/03/2008
Re: Post Se><ual =)
NaNDo escribió:Si insistes... x'DD
Yena- Putón VIP
- Cantidad de envíos : 529
Edad : 32
Fecha de inscripción : 21/04/2008
Página 1 de 2. • 1, 2
Página 1 de 2.
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.